El 2 de març passat va tenir lloc la taula rodona La lluita contra el canvi climàtic: un problema o una oportunitat en temps de crisi?,
organitzada per Horitzó Europa i el Col·legi d’Ambientòlegs de
Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de Tomàs Molina,
president de la Climate Broadcasters Network Europe, i Ferran
Tarradellas, portaveu d’Energia de la Comissió Europa. El primer va
parlar de l’escalfament global i va declarar que no existeix una
«energia neta», ja que totes tenen conseqüències sobre l’entorn. El
segon va afegir-hi que l’única energia neta és la que no es fa servir,
és a dir, l’estalvi energètic, i va informar de les iniciatives que la
Comissió Europa proposa. Tots dos van concloure que ajornar la reacció
farà més difícil i cara qualsevol intervenció.[@more@]
Coincideixo
pràcticament amb tots aquests plantejaments i em deixa més tranquil
pensar que, des dels càrrecs importants que ocupen, aquestes persones
impulsaran les energies alternatives i mesures efectives i immediates
de lluita contra l’escalfament global.
De tota manera, hi ha un
punt del seu discurs que em va alarmar: la seva posició flexible envers
l’energia nuclear. Deixar oberta aquesta opció pot permetre a algú de
defensar-la en pro de la lluita contra les emissions. El lobby nuclear
és molt potent, i és un error menysprear-lo. Gran part del retard en el
desenvolupament de les energies renovables es deu al fet que els fons
destinats a la investigació de les «energies alternatives» s’han
utilitzat per finançar la nuclear.
La meva posició contrària a
les nuclears està basada en fets científics: no té sentit portar el
nucli del reactor a centenars de milers de graus si volem vapor a 120º.
Molta calor serà dispersada en l’entorn i acabarà fent incrementar la
temperatura de la troposfera i contribuint a l’escalfament global.
Sense
la resistència cívica a l’energia nuclear, ara tindríem centrals
nuclears pertot arreu. El 1975, després de la primera crisi del
petroli, la companyia elèctrica ENEL va presentar un programa que
preveia la construcció a Itàlia de vint-i-dues centrals de 1.000
megawatts. Una estava localitzada a Sant Angelo dei Lombardi, epicentre
del terratrèmol que, cinc anys després, va acabar arrasant la regió!
La
resposta dels ponents a aquestes observacions van ser prou dures, i es
va evidenciar una vegada més com es tendeix a considerar ideologia o
ingenuïtat tota posició diferent del que és el pensament dominant. El
que és ideològic o ingenu és continuar tenint fe en el mercat i en el
creixement, en les instal·lacions gegants i en les solucions globals,
defensant projectes com a mínim discutibles, com la línia de molt alta
tensió, la MAT, en nom del realisme. La idea del desenvolupament
sostenible és una falsedat ideològica, i no una posició ecològica.
Ecologia significa sostenibilitat en evolució (que no vol dir «no
desenvolupament»).
No vaig voler insistir-hi perquè, amb tantes
coses que hem de fer i que podem fer junts, no té sentit barallar-se
pel que ens separa. Estic convençut, però, que una informació més
plural i clara faria que la gent se sentís més involucrada i partícip.
Guido Ramellini és membre d’Horitzó Europa (www.horitzo.eu)
Article publicat a El Punt, el 22 de març de 2009, a la pàgina 25
Català [CA]
