Category Archives: Activitats

Activitats

¿Aliança entre Europa i Sud-amèrica?

La UE i Amèrica del Sud han de deixar de donar-se l’esquena perquè els dos blocs es necessiten

Albert Royo Mariné

En un món globalitzat com l’actual, on la força de la Xina sembla condicionar-ho tot, les restants potències han d’elegir entre esforçar-se per entendre’s amb el drac asiàtic o construir una aliança amb altres blocs continentals. La primera opció presenta resultats incerts i comporta jugar-se el futur a una sola carta. La segona opció, en canvi, ofereix més alternatives i reforça un model de relacions internacionals més equilibrat. Continue reading

Moviment Europeu, una flama encesa

Enmig d’una crisi que qüestiona el somni de la integració del continent, el Moviment Europeu és aquí per mantenir viva la torxa per Pep Martí del setmanari El Triangle.

Els dies 25 i 26 de novembre passats, es va reunir l’Assemblea Federal del Moviment Europeu a Varsòvia. Ho va fer en un moment crucial per al futur dels ideals europeistes. En aquesta trobada es va elegir un nou president de l’organització, l’eurodiputat socialdemòcrata alemany Jo Leinen. Es fa difícil entendre el procés de construcció continental sense el Moviment Europeu. Malgrat això, es coneix poc el que és i ha estat aquesta organització supranacional i transversal que des de la fi dels anys quaranta treballa per fer realitat una Europa unida entorn dels valors democràtics i solidaris. A Catalunya existeix el Consell Català del Moviment Europeu, que reuneix persones i institucions (partits, sindicats i centres acadèmics) que defensen el projecte europeu i que va tenir un rol molt important per fer entendre, en els anys del franquisme, el que representava Europa.
Llegeix l’article sencer

Una Alemanya forta i centrada en l’economia

El passat 09.11.2011, el sopar europeu d’Horitzó Europa a Barcelona va comptar amb la presència del Dr. Stephan Koppelberg, director de la Representació de la Comissió Europea a Bonn, que va abordar les relacions entre Alemanya i la Unió Europea en aquest moment clau en el procés d’integració del continent, i també el paper que hi juguen els Länder (estats federats alemanys).

El Dr. Koppelberg va presentar l’estructura política i de partits que es basa en un entramat de poders repartits entre l’àmbit federal i l’àmbit del Länder. Destaca la diversitat de coalicions que produeix aquest sistema on, per exemple, es troben tant grans coalicions (CDU-SPD), com coalicions entre els demòcrata-cristians (CDU), el partit dels verds (Die Grünen) i el partit liberal (FDP).

El ponent va afegir que l’economia a Alemanya funciona però que el sistema social va quedar tocat per les reformes implementades a partir de l’època Schröder (SPD) – Fischer (Die Grünen). A part de la manca de disponibilitat de places a les escoles bressol, un fet que només s’atenua per l’elevat percentatge de dones fora de la població activa, va sorprendre el públic assistent en dir
que la reducció de la pobresa a Alemanya segueix sent un tema pendent i que ha motivat crítiques reiterades per part de la Comissió Europea.

L’èmfasi en l’economia també afectaria la política exterior alemanya que, centrada en la defensa dels interessos econòmics, és tradicionalment cauta i  deixa el protagonisme a França i el Regne Unit.

La Representació de la Comissió Europea a Bonn se situa al Land de Rin del Nord – Westfàlia, amb una població d’uns 17,8 milions d’habitants i un PIB equivalent al de Turquia. A partir d’aquest exemple, el Dr. Koppelberg va explicar que el traspàs financer (balança fiscal) entre els Länder per equilibrar els pressupostos es regula estrictament i per llei, fixant un màxim del 4% del PIB de cada Land.

El sopar va comptar amb la presència de Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

 

Junqueras afirma que l’actual crisi pot precipitar la desintegració d’Espanya

El darrer sopar-col·loqui d’Horitzó Europa a Brussel·les va comptar amb la presència de l’eurodiputat del grup Verds/ALE i president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, que abandonarà el seu escó al Parlament Europeu el proper gener de 2012. Continue reading

L’Àmits: ‘Europa després de Lisboa: quoi de neuf?’ es va presentar simultàniament a Barcelona i Brussel·les

Presentació de la revista Àmbits a BarcelonaL’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona, i la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les van ser els escenaris que van acollir, de forma simultània, la presentació del darrer número de la revista Àmbits de Política i Societat ‘Europa després de Lisboa: quoi de neuf?’. Continue reading

Oriol Pujol: “Cal recuperar l’autoestima de Catalunya”

Sopar d'Horitzó Europa a Brussel·les amb Oriol PujolEl darrer sopar-debat d’Horitzó Europa a Brussel·les va comptar amb la presencia d’Oriol Pujol, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, qui va fer una valoració dels resultats de les passades eleccions municipals i una anàlisi general de l’estat del país.
Analitzant els resultats de les darreres Eleccions, tant nacionals com municipals, el ponent va fer una reflexió en clau de futur però mirant al passat advertint del perill que el govern es mengi al partit que li dóna suport si no es diferencien clarament les prioritats i els espais tal com ja va passar durant els darrers anys del pujolisme. Continue reading

Primer sopar d’Horitzó Europa a Londres amb l’Insitut Europeu de la University College London

Sopar europeu amb Uta Staiger

El dia 27 de juny ha tingut lloc a Londres el primer sopar d’Horitzó Europa a la capital britànica. Una quinzena de professionals i acadèmics catalans de la ciutat hem compartit taula amb la Dra. Uta Staiger, sots-directora de l’Institut Europeu de la UCL. En la seva intervenció, Uta Staiger ha presentat els principals elements definitoris de les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea i, en base a aquests, presentar els estudis europeus al Regne Unit en general i la creació de l’European Institute a la UCL en particular.

Continue reading

Debat i teatre per commemorar el conflicte armat més greu que Europa ha patit des de la fi de la Segona Guerra Mundial

El passat 21 de juny, Horitzó Europa, en col·laboració amb Igman Acció Solidària, va organitzar una jornada destinada a recordar que just 20 anys enrere van esclatar les guerres dels Balcans. La iniciativa presentava un format innovador, que compaginava debat i reflexió amb teatre. El debat i la reflexió ens el van oferir el periodista Martí Anglada i l’experta en relacions internacionals, Sonja Mitrovic, en un auditori (el Teatre Tantarantana, amb una capacitat per a 120 persones) ple de gom a gom. Després d’una pausa-piscolabis, vam tenir l’ocasió de gaudir de l’adaptació teatral de “La idea d’Europa”, de Geroge Steiner, a càrrec d’Òscar Intente (responsable de la primera adaptació teatral de l’obra d’Steiner i, alhora, protagonista de la mateixa). Continue reading

Marcel Coderch: “Catalunya s’ha de plantejar si vol un model energètic lliure de nuclears”

Sopar europeu amb Marcel CoderchEl passat 14 de juny, a Barcelona, vam tenir ocasió de comptar amb Marcel Coderch, enginyer en telecomunicacions, vicepresident de la Comissió Nacional de Telecomunicacions i expert en energia i sostenibilitat. L’objectiu del sopar-col·loqui era abordar el futur energètic d’Europa després del desastre de Fukushima.

Coderch, a qui últimament hem pogut sentir en diverses tertúlies a la TV i la ràdio sobre el futur de l’energia nuclear, va ser categòric: l’energia nuclear no té futur. I ho va afirmar basant-se en arguments econòmics, sense entrar en la justificació moral d’aquesta energia. Si els costos de construcció de nous reactors ja són elevadíssims, ningú no sap encara els costos de la gestió dels residus que generen ni els costos derivats dels accidents nuclears (a una mitja d’un cada 20 anys).

Continue reading

Islàndia es reinventa

Jon Fridrik Arason

El passat 5 de maig, vam compartir un sopar col·loqui amb Jón Fridrik Arason, periodista i filòsof islandès, que ens va explicar la delicada situació que el seu país ha viscut en els darrers mesos.

Islàndia era, a principis del segle 20, un dels països més pobres d’Europa. Malgrat que Dinamarca li va reconèixer la independència el 1918, no fou fins el 17 de juny de 1944 que esdevingué un estat plenament sobirà. A partir dels anys 80 del segle passat, el país va entrar en una deriva extremament liberalitzadora, que comportà privatitzacions i una baixada generalitzada d’impostos.
Continue reading