En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança
dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència
dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer
partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari)
i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països
on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió,
on CDC és més una excepció que la regla general).
[@more@]
Tot recordant els “inicis liberals del projecte europeu” (unifiquem
l’economia, després ja arribarà la unió política),
Guerrero considera que els Estats estan guanyant la partida al somni dels pares
fundadors: “el Consell pesa massa”. I, segons va dir, les coses
no evolucionen positivament: “el Tractat de Lisboa arriba tard i, tot
i donar resposta a les necessitats més bàsiques dels 27, no és
adequat per a una Europa supraestatal”. Segons el ponent, l’ALDE
pot ser una tercera via, que eviti la “caduca dicotomia esquerra/dreta”.
En aquest sentit, els liberals europeus reclamen més col·laboració
transnacional i menys burocràcia, la creació d’una governança
europea, un major paper del Parlament Europeu i l’elecció directa
del president del Consell Europeu. Així mateix, proposen que la UE esdevingui
un referent mundial i un instrument potent que cobreixi les mancances d’un
“projecte fracassat com és l’ONU”.
Pel que fa a la crisi econòmica, Marc Guerrero va explicar que “marca
la fi de l’Estat del Benestar, per insostenible i perquè no ens
fa competitius”. “És necessari passar de l’Estat del
Benestar a la societat del benestar”, va concloure. Així mateix,
va declarar que, a Europa, els Estats han fet massa despesa, “sobretot
al sud, on hi ha hagut despesa sense control i hi ha massa funcionariat”.
Guerrero va defensar Estats petits però solvents, que regulin però
que no siguin intervencionistes i va posar com a exemple d’allò
que cal evitar la regulació que situa el límit de velocitat a
les entrades i sortides de Barcelona a 80km/h i, com a bona pràctica,
la negativa recent del Parlament Europeu a donar les dades dels consumidors
europeus de serveis financers als Estats Units (regulació SWIFT).










