
En un sopar-debat ben animat, Josep Xercavins, antic cap visible de la Fundació Ubuntu i militant dels moviments en favor d’una governança democràtica mundial, va declarar que les múltiples crisis que està patint el món (climàtica, financera, econòmica, alimentària o energètica) requereixen d’una resposta global que passa necessàriament per la creació d’estructures polítiques mundials amb capacitat de decisió sobre aquestes matèries.
Segons el convidat, el previsible agreujament de la crisi climàtica –»aquesta dècada serà decisiva»–, pot ser el detonant que convenci les potències mundials, tant les sorgides després de la Segona Guerra Mundial com les emergents, de cedir sobirania cap a una institució mundial que tindria les funcions d’arbitratge i de control del compliment dels acords per lluitar contra les emissions. Aquesta petita escletxa federal permetria, en opinió de Xercavins, avançar cap a la reforma gradual de Nacions Unides, per fer-la més representativa del món actual i no pas del món de 1945, com és el cas.
Pel que fa a la crisi financera i econòmica –aquesta darrera limitada als països del nord–, Xercavins considera que una moneda única global i l’eliminació dels paradisos fiscals servirien per reduir les tensions especuladores i recorda que el mercat especulatiu més gran del món és el Forex, el mercat de divises.
En paral·lel a aquestes crisis, el convidat també va valorar el paper que, en els darrers anys, han tingut els països del BIC (Brasil, l’Índia i la Xina) i va concloure que les tres potències (fins i tot, el Brasil) sovint cauen en comportaments cínics, més propis dels veïns del nord.










