L’escriptor i periodista de la Cabília Salem Zènia, refugiat a Barcelona des del 2007 gràcies a la protecció del PEN Català, va protagonitzar un sopar-col·loqui marcat pels recents esdeveniments a Líbia i altres països del nord d’Àfrica, com ara el seu, Algèria.
Salem Zènia es va felicitar pels profunds moviments pro-democràtics que s’han produït a Tunísia i Egipte i que podrien estendre’s a altres països. Tot i això, ha expressat el seu escepticisme sobre la possibilitat d’establir un sistema autènticament democràtic en aquests països en un futur immediat. La manca de tradició democràtica i la força de l’islamisme podria, segons el convidat, posar en perill aquest objectiu. Així, considera que l’islamisme imperant en la majoria d’estats àrabs (a diferència de la Cabília, de tradició laïcista) jugarà a favor de la democràcia només mentre li interessi i, quan aconsegueixi la majoria, imposarà la limitacions als drets bàsics. També, diferencia la situació a Algèria, que va viure el canvi polític democratitzador frustrat ja al final dels anys vuitanta, de la resta d’estats de la regió on els règims autocràtics només comencen a rellevar-se.
La seva visió pessimista s’estén als edeveniments de Líbia, on els occidentals (europeus i nord-americans) tenen molts interessos. «Mentre Gaddafi pugui vendre pretroli, de res no servirà bombardejar les seves bateries antiaèries; en comprarà de noves», va declarar.
Per últim, Salem Zènia va explicar com la llengua s’estenia des de les Illes Canàries (llengua «guanxe») fins a Líbia i com el procés d’arabització del nord d’Àfrica ha portat, de retruc, una pèrdua dels valors de convivència que sempre havien existit entre els musulmans, els jueus i els cristians que habitaven aquesta regió.
Català [CA]
