Un any després d’haver signat el full de ruta per fomentar el català a la UE, els eurodiputats catalans passen comptes dels minsos resultats

Roda de premsa dels eurodiputats catalans

Horitzó Europa, entitat impulsora del full de ruta, demana als partits
que es comprometin a negociar la plena oficialitat del català amb ocasió
de la propera adhesió de Croàcia

Ara fa un any, els eurodiputats catalans Maria Badia (PSC), Ramon Tremosa (CiU),
Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) van fer front comú pel
català i van signar un full de ruta promogut per Horitzó Europa
que buscava potenciar l’ús del català a les institucions europees
mentre no és llengua oficial. Un full de ruta al qual els eurodiputats
del PP no van volar-se adherir. Aquest matí, a Brussel·les, els
eurodiputats han fet balanç dels avenços i han reconegut que la
situació del català a la UE segueix encallada. La principal causa,
la negativa de Madrid. "Si un estat vol, es poden fer excepcions al
règim lingüístic de la UE", ha defensat Tremosa,
carregant contra la passivitat del govern espanyol.

En la roda de premsa a la seu a Brussel·les de l’Eurocambra, Badia
ha reconegut que l’estratègia que s’ha dut a terme fins ara no ha funcionat
i ha proposta canviar d’estratègia, augmentant la pressió des
del nou govern català, tot i que no s’ha mostrat optimista amb la idea
que l’ús del català a les institucions europees millori. "No
és un bon moment per pensar que podrem assolir cotes més bones
per l’ús del català perquè aquest Parlament no tendeix
a construir més Unió Europea sinó que a fomentar l’intergovernamentalisme",
ha alertat l’eurodiputada socialista.

En la mateixa línia, Tremosa ha recordat que "la
Unió Europea és un club d’estats i qui no té un estat no
hi compta", i ha carregat contra l’Estat per no defensar els interessos
del català. Finlàndia va entrar a la UE amb dues llengües
sota el braç, el finès i el suec, tot i que només un 5%
de la població finesa parla suec", ha explicat.

L’eurodiputat convergent també ha recordat que va intentar utilitzar
el semestre de presidència espanyola de la Unió, el primer del
2010, per desencallar la situació del català al ple del Parlament
Europeu i va proposar que es pogués utilitzar excepcionalment al plenari
de cloenda de la presidència. La iniciativa, però, tampoc va tirar
endavant. Per això, i com a resposta a la "baixíssima
qualitat democràtica que té l’estat espanyol l’any 2011",
Tremosa no utilitza el castellà sinó l’anglès o l’italià
tant al plenari com a les comissions de l’Eurocambra. "Això
que és una pràctica molt habitual entre els eurodiputats del nord
d’Europa provoca irritació als eurodiputats espanyols", ha
reconegut Tremosa.

"Anar a Madrid a marcar gols"

Romeva ha reiterat que la millora de la situació del
català a la UE no és "un problema econòmic ni
tècnic sinó una qüestió de voluntat política".
Així, l’eurodiputat d’ICV ha recordat que, si el català es volgués
utilitzar al Parlament Europeu, no caldrien nous intèrprets perquè
ja n’hi ha de catalans que ho podrien fer i, en tot cas, el Parlament català
ja s’ha compromès a cobrir aquestes despeses. "Per què,
però, el català ha de complir uns criteris de costos que no se
li exigeixen a altres llengües? No em consta que l’argument dels costos
hagi condicionat les peticions d’oficialitat de la llengua anglesa",
s’ha queixat Junqueras.

"Per què no ho resol l’estat espanyol?", ha afegit
l’eurodiputat d’ERC. "Perquè el cost polític de resoldre-ho
li és més car que el cost polític de no resoldre-ho. Per
tant, només tenim un mecanisme: incrementar el cost polític de
la no resolució", ha explicat. En aquesta línia, Tremosa
ha convidat els 47 diputats catalans al Congrés dels Diputats a "anar
a Madrid a marcar gols", és a dir, incrementar el cost de la
"discriminació flagrant" que implica no poder usar
la llengua pròpia en una institució europea. L’eurodiputat convergent
ha proposat condicionar votacions com la dels pressupostos generals a que s’avanci
en la millora de l’estatus del català a la UE, "que el govern
espanyol està ignorant".

En aquest sentit, el representant d’Horitzó Europa, Ignasi Centelles,
ha recordat que "els ciutadans de Catalunya no poden fer tràmits
normals en altres estats, com fer les oposicions a les institucions europees
en la seva llengua perquè el català no és oficial".
"Si una empresa registrada a Catalunya amb estatuts en català
vol optar a una subvenció europea no ho pot fer perquè ha de presentar
els estatuts en una llengua oficial de la Unió. Hi ha discriminacions
que cal resoldre", ha afegit.

Una porta oberta

A banda de les propostes d’augmentar la pressió des del govern català
i fer pressió a Madrid condicionant les votacions dels diputats catalans
al Congrés, també s’ha apuntat com a camí per desencallar
la situació del català, l’entrada a Croàcia a la Unió
Europea. Amb l’entrada d’aquest nou soci comunitari "el règim
lingüístic de la UE es torna a renegociar i podria ser un moment
per replantejar el tema del català", ha recordat Centelles.

Informació de fons

Malgrat el seu compromís inalterable amb l’objectiu d’oficialitzar
la llengua catalana a la UE com a solució definitiva a les mancances
en el reconeixement comunitari d’una llengua europea parlada per més
de nou milions de ciutadans europeus i oficial en diversos territoris de la
UE, Horitzó Europa defensa que es poden fer avenços importants
en la presència pràctica de la llengua catalana a les institucions
de la Unió per mitjà d’algunes accions concretes i fàcilment
realitzables.

D’aquesta manera, l’any passat va proposar als membres catalans
del Parlament Europeu un full de ruta que identificava 5 matèries en
les quals es podia treballar en el transcurs de següents 12 mesos (des
de la completa aplicació i la millora dels acords signats entre el Regne
d’Espanya i les institucions comunitàries, fins a la creació
d’una versió catalana del portal web oficial de la UE o la publicació
de les directives i els reglaments europeus en català). Dotze mesos més
tard, es convida els eurodiputats a rendir comptes de la seva feina i dels objectius
assolits i a consensuar accions futures.

Coincidint amb aquest primer any, Horitzó Europa ha actualitzat el full
de ruta aprovat el 24 de febrer de 2010 amb una avaluació dels resultats
assolits (força escassos en opinió d’Horitzó Europa). Les
propostes en vermell indiquen que l’objectiu, segons HE, no ha estat assolit
i les propostes en taronja indiquen que l’objectiu, segons HE, s’ha
aconseguit parcialment.

Avaluació
del compliment dels objectius establerts pel full de ruta sobre l’estatut de
la llengua catalana a la Unió Europea