El passat 5 de maig, vam compartir un sopar col·loqui amb Jón Fridrik Arason, periodista i filòsof islandès, que ens va explicar la delicada situació que el seu país ha viscut en els darrers mesos.
Islàndia era, a principis del segle 20, un dels països més pobres d’Europa. Malgrat que Dinamarca li va reconèixer la independència el 1918, no fou fins el 17 de juny de 1944 que esdevingué un estat plenament sobirà. A partir dels anys 80 del segle passat, el país va entrar en una deriva extremament liberalitzadora, que comportà privatitzacions i una baixada generalitzada d’impostos.
En paraules d’Arason, Islàndia va esdevenir un paradís per a Milton Friedman, que visitava sovint l’illa per estudiar de prop la desregulació del seu sistema financer. Els bancs islandesos van passar a ser el motor de l’economia de l’illa i van començar a invertir arreu, atraient clients europeus gràcies a uns interessos desmesuradament elevats. L’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008 comportà la nacionalització dels tres principals bancs islandesos i el primer rescat d’un país occidental per part de l’FMI. El deute del país equival a 9 vegades el seu PIB i la caiguda dels tres bancs ha deixat un impagament de 3.400 milions d’euros a clients bàsicament britànics i holandesos. Tot plegat ha causat l’emigració més important des de 1884.
La coalició governamental socialdemòcrata-verda que va guanyar les eleccions el 2010 es va comprometre a treballar per l’adhesió d’Islàndia a la Unió Europea, però el Regne Unit i els Països Baixos amenacen de vetar-los l’entrada si no es tornen tots els diners als seus ciutadans. L’opció de nacionalitzar els deutes dels bancs va ser sotmesa a referèndum popular dues vegades i, en totes dues, el poble va votar-hi en contra, fet que ha provocat que britànics i holandesos portin el cas als tribunals. L’accés d’Islàndia a la UE està, en aquests moments, en stand-by, amb els socialdemòcrates a favor i els verds en contra. Per la seva banda, la UE manté el seu interès a iniciar negociacions amb el país, que oficialment ja és candidat a l’adhesió.
Paral·lelament, el país ha constituït una comissió per reformar la constitució (redactada a mitjans de segle passat en base a la danesa). La comissió està formada per 25 persones que han estat elegides d’un col·lectiu de 1000 voluntaris i té per objectiu redactar un text totalment nou, que serà sotmès al Parlament i posteriorment a referèndum popular. Entre les prerrogatives que s’espera que s’aprovin, hi ha la reforma de la llei electoral i l’impuls a la democràcia directa.
L’experiència islandesa adquireix una gran importància per a tot Europa en un moment en què la política està patint un greu descrèdit.
Català [CA]
