El president d’Horitzó Europa, Kolja Bienert, en nom d’aquesta associació,
ha presentat una petició
davant la Comissió
de Peticions del Parlament Europeu, que presideix Erminia
Mazzoni (EPP), per defensar el compliment dels acords signats sobre l’ús de la llengua catalana a les institucions europees.
En la petició es sol·licita la intervenció del Parlament Europeu per garantir el compliment dels acords signats entre el Regne d’Espanya i diverses institucions i òrgans de la UE que haurien de possibilitar un ús oficial limitat de la llengua catalana.
Les Conclusions del Consell de la UE del 13 de juny de 2005 recollien la possibilitat de publicar en català la normativa adoptada pel procediment de codecisió, intervenir oralment en català a les sessions de les institucions i òrgans de la UE, i adreçar a la UE comunicacions escrites en català i rebre una resposta en aquesta llengua.
Entre el 2005 i el 2009 es van signar sis acords administratius amb el Consell, el Comitè de les Regions, la Comissió Europea, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Justícia de la UE que havien de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants en aquestes institucions i òrgans. El Parlament Europeu s’ha negat sempre a signar un acord similar però el 2006 va decidir implementar parcialment les conclusions del Consell en relació a les comunicacions entre els ciutadans i aquesta institució.
Des de la signatura d’aquests acords, no s’ha traduït ni publicat en català ni una sola de les normes aprovades mitjançant el procediment de codecisió, les intervencions orals en català s’han limitat al Comitè de les Regions i, de forma molt restrictiva, al Consell. Per últim, en relació al dret de comunicació per escrit amb les institucions i òrgans de la UE, el Govern d’Espanya ni tant sols ha establert l’òrgan competent que haurà d’assumir-ne la traducció. A la pràctica, doncs, tots aquests acords i compromisos s’han demostrat paper mullat, en gran part degut a la manca de voluntat del Govern d’Espanya.
Horitzó Europa ha volgut denunciar la manca de respecte per la llengua catalana, tot posant de manifest la incongruència entre la importància de la llengua catalana a Europa (parlada pel 2% dels ciutadans de la UE, és la quinzena llengua amb més parlants a Europa) i el seu escàs reconeixement en contrast a d’altres llengües oficials amb menys parlants com el búlgar, el danès, el finès, l’eslovac, el lituà, l’eslovè, el letó, l’irlandès, l’estonià o el maltès.
Amb aquesta iniciativa, Horitzó Europa ha volgut fer ús del dret a petició, reconegut per l’article 227 del Tractat de la Unió Europea com un dels drets fonamentals dels ciutadans europeus. Si el Parlament Europeu l’admet a tràmit, la petició d’Horitzó Europa serà analitzada i debatuda per la Comissió de Peticions, que podrà instar a la Comissió Europea que obri una investigació, transmetre-la a altres Comissions del Parlament perquè iniciïn alguna actuació al respecte, o sotmetre a votació del Parlament un informe amb recomanacions i observacions sobre la qüestió.
Petició presentada per Horitzó Europa davant del Parlament Europeu
(19/05/2011)
