En Ricard Ramon, de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió
Europea, va participar durant el 2007 en el procés de negociació
entre la Comissió Europea i els governs autonòmics per a l’aprovació
dels programes PAC pel període 2007-2013. Realment coneixedor d’aquesta
política i de la participació dels ens sub-estatals a la Unió
Europea, va explicar amb molt detall i amb gran claredat els antecedents que
han portat a l’actual reforma i els objectius que es pretenen aconseguir
amb aquesta nova etapa, més coneguda com “revisió mèdica”.
No obstant, va insistir que el gran debat comença el 2009 quan es discutiran
les perspectives financeres pel període 2014-2020.
[@more@]
La reforma suposa un període transitori on s’han aprovat qüestions
com l’eliminació dels pocs productes que encara reben ajuts vinculats
a la producció. O la decisió, molt debatuda entre la Comissió
i els Estats, de començar a retallar les modulacions o pagaments únics
de forma proporcional, afectant més als grans que als petits productors.
O la del producte segurament protagonista de la reforma que ha estat la llet
amb l’aprovació de la desaparició de les quotes lleteres.
Actualment la UE destina un 33% del seu pressupost (l’1% del PIB europeu)
a la PAC pràcticament l’única competència plena delegada
pels Estats Membres. Sumant-hi, però, les despeses en desenvolupament
rural, l’anomenat segon pilar de la PAC, l’ajut destinat a l’agricultura
europea arriba al 40%.
A Catalunya sols el 25% (arròs, fruits secs,…) de la producció
final agrària depèn d’ajuts de la PAC, el 75% restant n’està
totalment desvinculat (porcí, aviram, viticultura,…).
Els assistents van activar un col·loqui intens amb un ampli ventall de
qüestions. Es va arribar a conclusions prou precises, com, per exemple,
que el futur de l’agricultura a Europa està directament relacionat
amb l’impacte en la gestió del territori i amb la compatibilització
de l’activitat agrària sostenible amb la biodiversitat. I parlant
de futur, hi va haver força acord amb què la seguretat alimentària
passa per aplicar biotecnologia a la producció agrícola.
Es van aclarir confusions: actualment Europa és el principal importador
mundial de productes agrícoles, per tant, la PAC ja no afecta negativament
la producció dels països en vies de desenvolupament, s’ha
arribat a una gran convergència de preus a dins i a fora d’Europa.
A més, es van destacar iniciatives comunitàries com ara el programa
“Tot excepte les armes”, que obre la porta de la UE a tots els productes
agrícoles provinents dels 50 estats més pobres del planeta.
En definitiva, pagesos a Europa i al sud, però a Europa el sector té
condicionants propis perquè aquí no suposa només un sector
econòmic, també és una necessitat social, geogràfica
i mediambiental. Per tant, la regulació exigirà cada vegada més
una agricultura multifuncional, sostenible, competitiva, que ajudi a conservar
el paisatge, que respecti els espais naturals, que contribueixi a la vitalitat
del món rural i que respongui a les exigències dels consumidors
pel que fa a qualitat, seguretat dels aliments, protecció del medi ambient
o benestar dels animals.
Català [CA]
