En un acte celebrat aquest matí al Parlament Europeu, a Brussel·les, els eurodiputats Maria Badia (PSC-PSOE, PSE), Oriol Junqueras (ERC, ALE), Raül Romeva (ICV, Verds) i Ramon Tramosa (CiU, ALDE) s’han adherit públicament a un full de ruta proposat per Horitzó Europa per millorar el reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la UE mentre la seva plena oficialitat no és possible.
[@more@]
L’objectiu del full de ruta comú és treballar a un any vista per consolidar els petits avenços que s’han produït fins avui, donar resposta a les mancances detectades (cas de la previsible supressió de l’única plaça de traductor a la llengua catalana que hi ha a les institucions de la UE) i aprofitar algunes oportunitats i escletxes legals i/o pràctiques existents. La secretària d’Horitzó Europa, Elena Rodríguez, ha destacat en la presentació del full de ruta que “ fet que Viviane Reding, impulsora de la coneguda resolució del Parlament Europeu en favor del català enguany fa 20 anys i guardonada amb la Creu de Sant Jordi pel seu suport a la llengua, sigui la nova comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania i el fet que l’Estat espanyol ostenti la Presidència rotatòria de la UE s’assenyalen com a possibles suports per a l’estratègia catalana ”.
Malgrat el seu compromís inalterable amb l’objectiu d’oficialitzar la llengua catalana a la UE com a solució definitiva a les mancances en el reconeixement comunitari d’una llengua europea parlada per més de nou milions de ciutadans europeus i oficial en diversos territoris de la UE, Horitzó Europa defensa que es poden fer avenços importants en la presència pràctica de la llengua catalana a les institucions de la Unió per mitjà d’algunes accions concretes. D’aquesta manera, proposa als membres catalans del Parlament Europeu un full de ruta que identifica 5 matèries en les quals es pot treballar en els propers 12 mesos (des de la completa aplicació i la millora dels acords signats entre el Regne d’Espanya i les institucions comunitàries, fins a la creació d’una versió catalana del portal web oficial de la UE o la consolidació de l’única plaça de traductor en llengua catalana que hi ha a la Comissió Europea). D’aquí un any, es convidarà els eurodiputats a rendir comptes de la seva feina i dels objectius assolits. La plena oficialització de la llengua catalana podria produir-se l’any 2012, amb ocasió de l’adhesió a la UE de Croàcia i, probablement, Islàndia, fet que comportaria la reforma del Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries per oficialitzar el croat i l’islandès. La reforma del Reglament requereix la unanimitat i, perquè el català hi sigui introduït, cal que ho sol·liciti un Estat membre de la UE.
Full de ruta signat pels quatre eurodiputats
