El passat 14 de juny, a Barcelona, vam tenir ocasió de comptar amb Marcel Coderch, enginyer en telecomunicacions, vicepresident de la Comissió Nacional de Telecomunicacions i expert en energia i sostenibilitat. L’objectiu del sopar-col·loqui era abordar el futur energètic d’Europa després del desastre de Fukushima.
Coderch, a qui últimament hem pogut sentir en diverses tertúlies a la TV i la ràdio sobre el futur de l’energia nuclear, va ser categòric: l’energia nuclear no té futur. I ho va afirmar basant-se en arguments econòmics, sense entrar en la justificació moral d’aquesta energia. Si els costos de construcció de nous reactors ja són elevadíssims, ningú no sap encara els costos de la gestió dels residus que generen ni els costos derivats dels accidents nuclears (a una mitja d’un cada 20 anys).
Després de la decisió de la cancellera Merkel de posar fi a l’energia nuclear i del referèndum italià que va confirmar el “no” a aquesta energia, Europa presenta –segons Coderch- dos models energètics: el francès (basat en l’energia nuclear) i el germano-italià (que rebutja aquesta energia per cara i perillosa).
Els Estats membres de la Unió hauran de decidir per quin model opten. I, de fet, Catalunya també hauria de definir-se. En aquest sentit, Coderch, que és membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (un òrgan consultiu creat per la Generalitat), va denunciar que el Govern de Catalunya (i els mitjans de comunicació) ha ignorat totalment un informe elaborat pel Consell després de l’accident de Fukushima en què es demanava al Govern que estudiés els models energètics que el país vol per al futur, incloent el model lliure de nuclears. En aquesta línia, va recalcar que el Govern ha d’assumir les seves responsabilitats i que no pot amagar-se en l’”ara no toca”. “Si la resta d’europeus afronten el debat amb serenor i transparència, Catalunya –que compta amb 3 nuclears- hauria de poder fer el mateix”.










