El Sopar Europeu d’Horitzó Europa a Barcelona del passat 9 de febrer es va centrar en Bèlgica i, concretament, en el documental «Això no funciona, o potser sí?» de Televisió de Catalunya que s’havia estrenat el dia anterior. Una vintena d’assistents -socis d’Horitzó Europa i nous contactes- van poder debatre vivament sobre Bèlgica i Catalunya amb Dolors Genovès, historiadora i professora de la URL, que ha dirigit tant aquest documental com altres (p. ex.«Adéu Espanya?»).
Amb una extensió semblant a la de Catalunya i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. És un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra. El documental fa, doncs, una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats i comunitats lingüístiques que integren Bèlgica: Brussel·les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Mirat en clau catalana, es poden trobar semblances entre el cor de l’Europa occidental i Catalunya. Però el documental demostra que aquesta lectura és un xic fàcil. Citant només un exemple, Flandes representa la majoria de la població belga amb un 60% que és prou diferent del 16% que Catalunya respecte a la població d’Espanya.
A mesura que avançà el debat intens i animat, es va poder copsar que Bèlgica ofereix sobretot lliçons per aprendre: l’impuls estratègic de l’economia més feble -la de Valònia- a través del Pla Marshall actual, el respecte de les llengües -no sempre punts de conflicte- o la infraestructura logística de diferents indrets de Bèlgica.
En aquest sentit, el debat es va centrar en diferents moments en reptes compartits, com ara els traspassos financers, un aspecte sense resoldre tant a Bèlgica com a Catalunya o reptes més propis de Catalunya, com la cultura política eminentment mediterrània. Ens va sorprendre molt positivament haver generat tant de debat al voltant de la temàtica belga.
Català [CA]
